Silbaba
el viento y sus frías ráfagas lo golpeaban ligeramente mientras un
polvillo helado le salpicaba la cara. Abajo, el retumbar de las olas
y el áspero olor de la marea iban en aumento. Sentía terror ante
aquella mar tan brava. ¿Y si se rompía el embrujo y caía en el
océano? "Seguro que mis compañeros no viajan así",
pensó. Y experimentó, una vez más, aquel sentimiento de ser
distinto que tanto le desagradaba.
diumenge, 14 d’abril del 2019
dimecres, 10 d’abril del 2019
RECORDATORI ENQUESTES DE SATISFACCIÓ
Benvolguts pares i mares,
la passada setmana us enviàrem un enllaç, via sms o mail, on us sol·licitàvem que emplenéssiu l'Enquesta de satisfacció per aquest curs.
Aquest missatge és un recordatori per a tots/-es aquells/-es que encara no l'heu contestada.
Teniu fins a dia 30 d'abril. És molt senzilla i no us portarà gaire temps donar-hi resposta.
Per a nosaltres és un feedback important que ens ajuda a millorar any rere any.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Equip Directiu / coordinador de Millora Contínua.
dijous, 4 d’abril del 2019
DICTAT DE LL.CASTELLANA (dimecres, 10)
Sus
rostros se ensombrecieron cuando, sigilosamente, salió de su
madriguera un zorro rojizo, silencioso, sosegado, casi reservado.
Sofía y Sara no sabían cómo salir de una situación tan extraña.
El zorro las miró, sombrío y taciturno, como si no estuvieran allí,
paralizadas e invisibles a la vez. Y sin hacerles caso, se puso en
camino hasta desaparecer en la espesa bruma.
DICTAT DE CATALÀ (Divendres 12 d'abril)
Tots coneixem algú que quan comença a parlar sembla que no hagi de callar mai, i també algú que pràcticament no obre la boca per dir ni piu i costa tant treure-li dues paraules com arrencar-li un queixal. També hi ha gent que sap escoltar i amb qui sents com neix la confiança en pocs instants, i gent que sembla que ni et sent quan li parles. Però no oblidem que ningú no neix ensenyat i que cal que donem a cadascú les oportunitats que li pertoquen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)